Hidrògen combustible del futur? Solucions Keller

Davant el canvi climàtic i la demanda general de sostenibilitat en un sector energètic impulsat per les energies renovables, actualment s'està investigant i desenvolupant en gran mesura fonts d'energia i combustibles alternatius. En aquest context va sorgir l'Estratègia Europea de l'Hidrogen, que està convertint l'hidrogen en un pilar fonamental de la lluita contra el canvi climàtic. Com a tal, l‟hidrogen es considera el combustible i la font d‟energia del futur. Tot i això, juntament amb els seus obstacles polítics i estructurals, aquesta nova línia d'actuació també comporta reptes tècnics.

 
Sostenibilitat

La sostenibilitat de l'hidrogen depèn en gran mesura de com es produeixi, és a dir, de quin tipus d'energia es faci servir per produir-lo. La diferència bàsica és entre l'hidrogen gris i el verd. L'hidrogen gris es produeix utilitzant energia procedent de combustibles fòssils, cosa que significa que no és neutre en carboni. En canvi, l'hidrogen verd es produeix mitjançant electròlisi, és a dir, dividint l'aigua en hidrogen i oxigen, utilitzant electricitat procedent de fonts renovables. L'hidrogen verd jugarà un paper cada cop més important en les properes fases de la transició energètica. De moment, però, la producció d'hidrogen verd és molt costosa i encara no es pot generar en grans quantitats. Per tant, el més probable és que aquest tipus d'hidrogen s'importi de països amb potencial per generar energia a partir de fonts renovables, com ara la solar o l'eòlica. S'espera que l'hidrogen verd serveixi per cobrir les necessitats energètiques durant els períodes de màxima demanda de la xarxa elèctrica. Els experts creuen que aquesta tecnologia exercirà un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic.

 
Què és l'hidrogen?

L´hidrogen és l´element químic més lleuger de l´univers. Té moltes propietats positives i algunes negatives, fins i tot perilloses. Una de les característiques simultàniament positives i perilloses de l'hidrogen és la reactivitat química, mentre que el seu alt nivell de permeabilitat també planteja un desafiament. "Permeabilitat" vol dir que l'hidrogen és capaç d'"travessar" altres materials, com l'acer inoxidable. El terme científic per a aquest procés és “difusió”.

Per això, els materials que entren en contacte amb l'hidrogen han de complir requisits especialment estrictes. Aquest fet és el que dóna als fabricants de transmissors de pressió un dels nostres majors maldecaps col·lectius. Quins materials podem fer servir per garantir que els nostres transmissors de pressió tinguin la millor vida útil possible? En quin moment comença a perillar la seguretat del sistema en conjunt? I durant quant de temps els seus mesuraments continuaran sent prou precises?
 

Aplicacions de l'hidrogen

Els transmissors de pressió sutilitzen en tots els punts de la cadena de producció i subministrament dhidrogen. La pressió del medi d'hidrogen s'ha de controlar a cada pas del procés, des de la producció i el transport fins a l'ús final. Dit això, hi ha diferències significatives quant als requisits i especificacions del dispositiu de mesurament. El gas hidrogen es pot transportar a través de canonades o amb camions cisterna. El gas es transporta per canonades a baixes pressions, que oscil·len entre 25 i 80 bars; en canvi, quan l'hidrogen es transporta en camions cisterna es poden mesurar pressions de fins a 350 bars.

L'hidrogen s'ha d'emmagatzemar en dipòsits altament pressuritzats quan s'utilitza; la pressió en aquests dipòsits es manté a 350 bars o entre 700 i 900 bars. La diferència de pressió depèn de si l'hidrogen es fa servir en camions o autobusos (350 bars) o en vehicles més petits (700/900 bars). L'hidrogen es comprimeix a una pressió calculada en 950 bars a l'estació de proveïment per omplir aquests vehicles. Fins i tot petites desviacions al mesurament poden causar pèrdues considerables a l'operador o fins i tot al client.

Tot i aquests diferents camps d'aplicació, cada transmissor de pressió ha de satisfer els requisits següents:

• Precisió
• Longevitat
• Seguretat / seguretat intrínseca

 
La solució KELLER

Un transmissor de pressió basat en la tecnologia piezoresistiva té una membrana d'acer inoxidable darrere de la qual es troba oli. Com ja hem esmentat, la permeabilitat és un dels problemes a què cal enfrontar-se quan es tracta d'hidrogen; el gas es pot difondre fàcilment a través de l'acer. Fins i tot petites quantitats d'hidrogen darrere del diafragma d'acer inoxidable poden donar lloc a resultats de mesura inexactes, i fins i tot destruir el propi sensor.

Estudis científics han demostrat que l´or és molt menys permeable que l´acer inoxidable. Per això, una solució provada consisteix a recobrir d'or el diafragma d'acer i alentir així considerablement la velocitat de penetració.

Les parts dels transmissors de pressió que entren en contacte amb el diafragma estan completament lliures de elastòmers. El transmissor està totalment soldat al seu interior, i el punt entre el transmissor i el punt de mesura està segellat metàl·licament.

El sensor es neteja amb una solució exempta d'oli i greix, evitant que tot el sistema d'hidrogen es contamini. A més, tots els nostres sensors d'hidrogen compten amb certificació ATEX per a més seguretat (3G).

 
Dades clau

• Diafragma xapat en or
• Segellat metàl·lic
• Certificat ATEX
• Sense oli ni greix

Coneix el transmissor de pressió Sèrie 23sx-H2

Conoce el transmisor de presión Serie 23sy-H2

Conoce el manómetro LEO Record-H2